Beseit

Població d’origen àrab a la dreta del riu Matarranya i al peu mateix dels Ports que porten son nom, va ser reconquerida l’any 1169 pels estols del rei Alfons II i encara conserva bona part del seu traçat medieval. Bona proba en són els sis portals de les antigues muralles que han arribat fins a nosaltres: el Portal de Vilanova, el Passatge del carrer de Vilanova, el Portal de Sant Gregori, el Portal de Carrau, el Portal de Sant Roc i el Portal del Pilar o del Coll, tots ells bastits entre els segles XII i XVI. En destaca probablement el de Sant Gregori, del segle XIV, amb un arc gòtic, una entrada en colze que parla del seu caràcter defensiu i la capella del mateix sant a l’interior.

Probablement del mateix moment és la Llotja sota l’Ajuntament de Beseit, que conserva cinc arcs apuntats i un arc conopial. Tot hi que hi consta la data de 1595 al llindar d’un dels finestrals, l’edifici de l’ajuntament ha sofert diverses destruccions i remodelacions que l’allunyen del seu aspecte original. Davant mateix d’aquest edifici hi trobem l’església de Sant Bartomeu de Beseit, d’estil barroc, construïda al llarg dels segles XVII i XVIII sobre l’anterior temple, del que es conserven una capella del segle XII i diversos elements recuperats a les façanes laterals. L’església està dividida en tres naus i té una gran cúpula. L’entrada està flanquejada per unes grans columnes salomòniques.

De l’antiga vila es conserven també restes de l’antic castell com la Presoneta i la Botera, al carrer de Vilaclosa, a l’esquena de la actual façana de l’ajuntament, i el Palau, a la part alta de la població. Resulten molt interessants també els antics safaretjos municipals del poble.

L’abundància d’aigua va donar lloc a d’instal·lació al poble d’una important indústria paperera a partir del segle XVIII. En són testimoni, al raval del pont, la Fàbrica Noguera, avui sala d’exposicions municipal, i la Fàbrica de Solfa, avui reconvertida en hotel. En aquest raval, creat segurament al segle XVI arrel de la construcció del pont que li dona nom, hi trobem també l’ermita de Santa Anna, en estil gòtic-renaixentista. També resulta impressionant l’antic pont sobre el Matarranya, aigües avall de la població, construït al segle XII.

Tot i el seu interès històric i cultural, pel que realment destaca el municipi és pels seus meravellosos espais naturals. Aquí neixen el Matarranya i els seus afluents Pena, Ulldemó i Algars, generant no només espais fantàstics per els banys com els Estrets del Regatxol o la Pesquera a l’Ulldemó, o per practicar esports aquàtics com el Pantà de Pena, sinó sobretot excursions imprescindibles com la del Parrissal.