Població situada sobre un turó entre els rius Matarranya i Algars, a peu de el qual neix el Barranc de l’Calapatar, conegut per les restes d’art llevantí (Roca dels Moros i Abric dels Gascons) i els jaciments ibèrics (Els Castellans).
El poble presenta un traçat clarament medieval, si bé amb modificacions d’èpoques posteriors, com la que va significar l’edificació de l’Església de l’Assunció, que va trencar l’antiga línia de les muralles i va fer desaparèixer un dels antics portals de la vila. Estem davant d’un temple de segle XVI, construït en estil gòtic-renaixentista. És un edifici massís de carreus i amb una sola nau dividida en quatre trams coberts per voltes de creueria. En els laterals, entre els contraforts, es disposen petites capelles i, a el fons, una capçalera poligonal. La façana és d’estil manierista, decorada amb diferents motius clàssics.
Des de la façana, el Carrer de l’Església i el Carrer Major, separats pel Portal de la Casa Sapera, en porten fins a la Plaça Major. Aquest espai entre el portal de la Casa Sapera i la Plaça Major representa el sector més antic de la població, probablement d’origen islàmic, amb una sèrie de petits carrerons sense sortida. La Plaça Major és fruit d’una ampliació de la vila als segles XV-XVI i destaquen edificis com l’actual Ajuntament. En el seu centre es troba una columna de l’1584, originàriament situada fora de la població i decorada amb els principals temes de la història de la ciutat, com l’escut de la població i la Creu de Calatrava (Ordre de Calatrava). A l’edifici davant l’Ajuntament es poden visitar les antigues presons.
La població està plena d’edificis singulars, com la Casa Sapera (segle XV), la Casa-Castell de l’Deume (segle XIII) o la Casa Turull (segles XVII-XVIII). Destaquen els portals de l’antiga muralla, com el Portal de Sant Roc, al Portal de Vall-de-roures i, especialment, el Portal-Capella de Sant Antoni de Pàdua. Es tracta d’un tipus de construcció molt característica de la zona, feta aprofitant les muralles que tancaven la ciutat en el passat. A la capella s’accedeix per unes escales al costat de l’portal.
A Cretes es poden visitar a més, el Centre de Visitants dedicat a la Llengua i la Cultura Ibèrica i el Taller d’Arqueologia, on es troben les restes arqueològiques trobades en el terme municipal.
Als afores del poble, prop de la carretera de Calaceit, es troba l’Ermita de la Misericòrdia, d’estil gòtic-renaixentista, com l’església parroquial. Data de 1533 i presenta com aquesta una sola nau amb tres trams coberts per voltes de creueria i una capçalera poligonal. La sagristia correspon a un moment posterior (segle XVIII), fruit d’una ampliació de l’edifici. L’edifici presenta elements gòtics possiblement aprofitats de l’antic temple parroquial, substituït pel nou al voltant de l’època en què es va construir l’ermita.
