Horta de Sant Joan

L’origen d’Horta de San Joan cal buscar-la probablement en un hisn o castell islàmic que passà l’any 1165 sota domini cristià. Casi des de l’inici, el castell fou sota les mans dels templers i, al ser dissolta aquesta ordre a inicis del segle XIV, dels hospitalers.

Del castell no se’n conserva res més que un característic urbanisme ovalat que marca el que devien ser els murs del castell (carrers de Mora Grega i de Grau) i els de la muralla exterior (carrers del Bonaire i del Doctor Messeguer). Tot hi no haver-s’hi conservat cap monument important, aquesta és clarament la zona més antiga de la vil.la i perdre’s una estona pels seus carrerons resulta molt agradable.

L’expansió natural del poble fou en direcció sud, seguint la mateixa carena que portava al castell. Al peu d’aquest, s’obriren les Places de Sant Salvador i la Plaça de l’Església. A partir d’aquesta última, tres carrers paral·lels que segueixen la carena i marquen la primera expansió de la vil.la, probablement a partir del segle XIV (carrers de Santa Anna, de Picasso i Baix). Diversos carrerons transversals als tres principals, i en molts casos amb escales, permeten salvar el desnivell del turó.

A la Plaça de l’Església hi trobem un bon nombre de monuments, començant per l’església de Sant Joan Baptista, gòtica del segle XIV, d’una sola nau coberta per volta de creueria. L’aspecte exterior, molt robust a causa dels contraforts laterals i de la massissa façana, on s’obren només una petita porta i un ull de bou, contrasta a l’interior amb els llargs finestrals apuntats de l’absis. Al costat de l’església trobem l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, renaixentista del segle XVI i amb una forma molt propera a les dels demés ajuntaments de la zona: planta baixa porticada amb arcs de mig punt, planta principal amb grans finestres i segona planta amb una galeria de petits arcs de mig punt.

També a la plaça hi trobem la Casa de l’Habanero, la Casa Colau, la Casa Pepo i la Casa Pascualet, totes dels segles XIV-XVI, i totes elles porticades, donant a la plaça una aspecte molt característic.

Rera la plaça hi trobem la Casa de la Comana o del Delme, edifici fortificat d’època renaixentista que servia de centre administratiu als hospitalers. El carrer Picasso ens durà a l’Ecomuseu del Ports, visita imprescindible per qui vulgui entendre aquest ecosistema i entendre’n la fauna i la flora en les excursions per la zona. El carrer de Baix, tombant a la dreta pel carrer Hospital, ens durà a l’antic Hospital, un edifici quadrangular, molt massís, d’estil renaixentista amb reminiscències gòtiques i avui seu del Centre Picasso d’Horta. Aquí es rememoren les dues estances de Pablo Picasso al poble, als anys 1897-98 i 1909 respectivament, per visitar el seu amic i company Manuel Pallarés.

Al municipi hi trobem també el Convent de Sant Salvador, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, que mereix una ascensió que ens portarà per les runes de les antigues capelles de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Seguint la muntanya per l’antic camí de Bot, passarem per la bella Torre del Prior, torre de defensa quadrangular d’origen medieval, i farem cap a Les Olles, sobre el riu Canaletes, una de les zones de banys més conegudes de la contrada.