La Freixneda

Situada a un parell de kilòmetres del riu Matarranya, a la seva marge esquerra, la vila de La Freixneda es disposa al vessant del tossal de Santa Bàrbara, sota les runes de l’antic castell, enderrocat arrel de les guerres carlistes. La població va ser conquerida pel rei Alfons II l’any 1170 i cedida a l’Ordre de Calatrava, en mans de la que va romandre els següents sis segles.

Accedint a la vila des del sud pel carrer del Pilar, que rep el nom per la Capella del Pilar, barroca del segle XVIII, situada a mig carrer, trobem al fons d’un carreró a l’esquerra l’antic Convent dels Frares Mínims (Sant Francesc de Paula) o Lo Convent, edifici renaixentista del segle XVI avui restaurat com a hotel. A pocs metres carrer amunt de la capella hi trobem un dels monuments més significatius de la vila, el Palau de la Comanda. Construït al segle XVI en estil renaixentista com a centre de poder de l’Ordre de Calatrava davant la incomoditat del castell, és avui de propietat particular. A la planta inferior s’hi obre una llotja amb arcs de mig punt motllurats i suportats per columnes de fust llis i capitells jònics. A la planta noble s’hi obren quatre grans finestrals amb balcons de ferro forjat. La segona planta té una galeria de petits arcs que porta sobre l’entrada a quatre grans arcs de mig punt motllurats.

Passat el palau s’obre a ma dreta el Carrer Major, un elegant carrer porticat al seu cantó dret que ens du fins la Plaça Major. Els porxos, a diferent nivell del carrer i oferint una vista molt curiosa del conjunt, donen pas a petits carrerons, alguns sense sortida, que baixen cap a la Plaça Nova i el Palau del Marqués de Tosos, del segle XVI. Es considera aquesta plaça en centre de l’antic call de la vila.

A la Plaça Major hi trobem l’Ajuntament de la Freixneda, obert sia a aquesta que al carrer Major. Es tracta d’un impressionant edifici renaixentista del segle XVI (datat en 1596), construït en el mateix estil dels demés de la zona, dels que n’és un dels exemples més significatius. A la planta baixa hi destaca la llotja amb arcs de mig punt en dues crugies que dona pas a l’ajuntament i a la presó, que es pot visitar i sense dubte impressiona. A la planta noble hi trobem tres finestrals renaixentistes al cantó del carrer i dos de manieristes al de la plaça, aquests últims units amb una gran balconada per donar majestuositat a la façana principal. La segona planta presenta en les dues façanes una galeria de petits arcs de mig punt. Un aler de gàrgoles franquejat per dues torres cilíndriques i coronat pel rellotge rematen la façana.

Al final de la plaça hi ha el Portal de Xifré, amb un arc de mig punt, única resta de l’antiga muralla que tancava la població a l’època medieval. Des de la plaça pugem cap a la part alta del poble, on destaca l’església de Santa Maria la Major de la Freixneda. Temple originalment gòtic però completament reedificat al segle XVII en un estil de transició entre els estils renaixentista i barroc. D’entrada lateral a través de dues portes bessones de mig punt, l’església té tres naus de mig punt. A l’interior, dues capelles marquen els límits temporals de la construcció, una gòtica i una rococó.

Sobre l’església hi ha les restes del castell, a les que s’accedeix per un carrer de cases en diferent estat de runa que permeten entreveure les tècniques constructives del passat a la zona. Més enllà hi ha les runes de l’ermita de Santa Bàrbara, del segle XVIII, sobre el tossal del mateix nom, que domina tot el poble. Però l’ermita més impressionant del terme és el Santuari de la Verge de Gràcia, a uns cinc kilòmetres de la població per pistes no asfaltades. Tot i això, es mereix una visita.